Puc escoltar els ocellets fora, xiulant baixet, de manera intermitent. M'agrada sentir-los; el tràfic i el soroll de gent no em deixa gaudir-los quan és de dia. Apague els llums, com a símbol de rendició, i acarone el capet de la gata, que estira el coll cap a la meua mà amb els ulls tancats. Els tanque jo també amb un sospir que expulsa una ínfima part del meu enyor a la meua estimada.